Ravenna · Mausoleu de Dante · Palazzo de Teodoric

Ravenna Mausoleu de Dante · Palau de Teodoric

Itàlia · Ravenna · Baptisteri Neonià · s. V

Baptisteri Neonià · Ortodoxes

El baptisteri dels ortodoxes és l'única construcció del gènere en el panorama de l'art paleocristià, perqué no existeix un altre baptisteri que hagi conservat de forma tan clara al pas del temps, el seu estat original, sigui en la estructura externa o en la decoració interna.

Llegir més...

El baptisteri neonià s'erigeix al nord de l'actual catedral de Ravenna, reedificat sobre l’antiga basílica Ursiana a mitjans del segle XVIII, es a dir, sobre la primera catedral que feu erigir el bisbe d'Orso.

Malgrat que el baptisteri pugui ser adscrit al territori asignat a aquest extens bisbat, no existeixen notícies concretes que el dàtin amb presició, sobre la seva fundació.

En els temps del bisbe Noene ( 450 - 475 ) la construcció fou sotmesa a importants treballs de restauració, que incloeren la part superior de la cúpula i la reconstrucció de l'aparell decoratiu interior. Les proporcions de la construcció originals resulten avui dia molt alterades en referència a les obres originals, principalment a causa de l'enterrament del pla de la planta, que està aproximadament uns 3 metres per sota del pla del peu de la planta.

La estructura feta de mahó, caracterizada de una forma armónica ortogonal, està composta externament de quatre àbsides semicirculars, mentre que el nivell superior és alleugerit amb finestres de perfil arquejat. El nivell superior és qualificada d'arcs dobles penjats, en la base d'un dels quals hi ha encastat en el mur un antic sarcófag romà, representant un cavaller que brandeix una creu de la victória.

L'accés està enriquit amb un arquitrau del segle XVI amb l'inscripcció : En espoir Diue. Les parets són formades en la part interior per dos ordres d'arcs, sobre els quals es situa la cúpula, construida amb el lleuger sistema de “in tubi fittili.”

L'aparell decoratiu es desplega en l'interior demostrant una impressionant riquesa, compost de preciats marbres que revesteixen la part inferior de les parets, estucats en la part intermitge, i d'impressionants mosaics en la cúpula.

Que es compossa de tres nivells concrentrics, èssent la més destacable la part central del medalló, que representa a més la funció mateixa de l’edifici, decorat amb l’escena del bateix de Crist impartitper Sant Joan Baptista, amb la figura nua del Salvador i immersa en les aigües del riu Giordano ( Jordà ).

Restaurada en els inicis del segle XVIII, el Battista, va ser refigurat en l'acte de batejar bescanviant l'acte de impartir el bateix, en la forma del gest denominat impositio manus, es a dir amb la ma sobre el cap de Crist, reconfigurant el medalló en la línea més antiga de la iconografia cristiana. En el nivell següent es representa la teoria dels dotze apostols, disposta amb dues processons, guiades per les pilastres de l'esglèsia, Sant Pere i Sant Pau. L'ampla banda succesisva està dotada de vida amb les figures de les capelletes dispossades en perspectiva, contenint de forma alternativa un tron i un altar, fent al·lussió a la ciutat celestial i a la sobirania de Crist.

Aques recorden a més a més la visió escatológica de l'Etimasia, es a dir la preparació del tron de Déu per el dia del judici final, segons les descripcions de l'Apocalipsi.

La zona inferior està formada per una sequència d'arcades situades sobre la base de columnes; i aquestes estan possades de forma que fan coincidir les vuit finestres amb formes arquejades i les capelletes decorades amb estucats que alhora hi contenen figures dels profetes esculpides en alt relleu (destacables en el temps del bisbe Neone, 451 - 474 ), sobre els quals hi són dispossades figures d'animals alternades amb representacions de l'antic i del nou testament.

L'espai entre les arcades de la zona inferior és també qualificat de la representació personaggi clamidati ( possiblement profetes ), representat emergint d’una agut entramat de voltes vegetals.

Itàlia · Ravenna · Baptisteri del Arians s. V

El baptisteri dels arians (Arianisme)

El Baptisteri, fet construir per Teodoric ( 493 - 526 ) a l'hora que la catedral arriana, fou posteriorment convertit al culte ortodoxe en el 561, quan fou transformat en oratori i dedicat a la Verge. (Mare de Déu)

Llegir més...

Durant el periode dell' Esarcato (exarcat) els monjos Basilians s'instal·laren a la casa situada en les rodalies del baptisteri, i d'ells prenguè el nom de Santa Maria in Cosmedin en referència a la seva opulenta decoració interior.

En la segona mitat del segle XVIII al petit edifici si va afegir un nou cos de mahó, (mattoni) anomenat Oratori de la Croce, respecte del qual l'antic baptisteri va prende la funció d'abside. El segle XIX l'edifici va passar de les mans privades, a les de l'estat i en el 1914 va ser recosnstruït definitivament, prenent per base de la restauració, la base de la seva originaria monumentalitat, mitjançant una restauració promoguda per la comissió encarragada dels monuments de Ravenna. El baptisteri, una petita construcció de mahons de forma ortogonal, està situat al sud - oest de la catedral Arriana. Actualment no és possible contemplar les proporcions de la construcció en la seva magnitud original, doncs amb el pas dels temps ha quedat soterrada en 2,31 metres per sota del pla del terra circundant. L'estructura està dividida externament en una teulada a dues aigües, amb els plans molt marcats; en la part superior, en l'alt de la cúpula de mahons, delimitada d’un envolcall octogonal ( 8 cares ) es poden contemplar a cadascuna de les cares d'una finestra arcada, mentre que en el baix és remata amb quatre absidioles. En origen el baptisteri era caracteritzat per una arquitectura molt més articulada, circundat per un corredor en forma d'anella i per un auster i prim mur també de mahons, privat de qualsevol ornamentació, amb el que a la vista exterior, la construcció mostrava un aspecte de força sobrietat.

Només la cùpula conserva una decoració de mosaic evidentment inspirada en els motius del baptisteri Neonià. Aquests mosaics ens mostren encara un implant compositiu amb molta sencillesa: a diferència del baptisteri Neonià on la decoració s'obre en dues amples fases colocades entorn al disc central, que conté l'escena del bateix de Crist mentre que ací en el baptisteri dels arrians, probablement a causa de l'espai, el medalló central està circundat d'una ùnica banda anular. En el centre hi ha la figura Crist, inmers fins la cintura en l'aigua transparent del riu Jordà (Giordano), franquejat per (els deu pagà de les aigües) un home ancià i per San Joan Baptista, en una composició equilibrada i armónica sotmesa al seu entorn que el resegueix de forma profundament incisiva amb el contorn més fosc que clarament defineix les figures. El següent camp, més exterior del medalló és complerta amb la teoria dels dotze apostols, dividits en dos grups, guiats respectivament per Sant Pere, carectaritzat per dur les claus de l'esglesia, i per Sant Pau, que s'el distingeix per dur (els rottlos de pergamí) les lleis : ambdos estan situats entorn d'un tron sumptuós, sobre el qual es pot observar un coxí porpre sobre el que hi descansa la creu de gemmes precioses.

En una atenta recerca sobre el mosàic, es convé en datar del periode de Teodoric ( 493 - 526 ) la figuració del medalló central, el tron, Sant Pere i Sant Pau, els apostols més propers a aquest darrer; la resta de les figures foren també dutes a terme en la mitat del segle VI, com s'evidència en els traç estilístic i per els diferents materials emprats. Per finalitzar cal recordar que en cap d'altra ciutat del Món, en la que es conservin monuments antics, existeix un baptisteri dedicat al culte Arrià, amb decoració mural.

Itàlia · Ravenna · Sant Vitale s.VI · Mosaics

Justinià I · Tauresio - 482 · Constantinobla 505
Emperador bizantí, substitut del seu oncle en l'any 527, que va voler restaurar l'esplendor de l'imperi romà. Va mantenir diverses campanyes contra vandals i perses. La seva obra més important és la recopilació que des del segle XII es coneix com a Corpus Juris Civilis. Aquesta obra en la que col·laboren diversos juriscunsults i es divideix en tres parts: el Codex Justinianeus; el Digesto o Pandectas; les Intitucions o Novel.les (noves lleis). Constitueix una font fonamental per el coneixement del dret romà i fou base d'inspiració a la majoria de legisladors posteriors.
Va manar construïr Santa Sofia a Cosntantinobla i San Vitale a Ravenna.

Itàlia · Florència · Landscapes

Duomo Santa Maria in Fiore · Palazzo Vecchio
Ponte Vecchio · Ponts sobre l'Arno

Itàlia · Florència · Piazza di la Signoria

Fontana de Neptú (Estil manierista) · Saturn
Saturn · David · Còsim "el Vell" · Rapte de les Sabines

Itàlia · Florència · Santa Maria in Fiori · Gòtic i Reneixement s.XIII i XIV

Itàlia · Florència · Baptisteri Sant Giovanni · Ghiberti

Itàlia · Venècia

Vista des del pont Rialto · Plaça i Basílica de Sant Marc · Canal


Mosaics · Basílica de Sant Marc


Columnes i celosies àrabs · Basílica Sant Marc


Palau Ducal · Els tetrarques s.IV n.e.
Dioclecià · Maximinià · Gal.leri · Constanci Clor

Itàlia · Friuli · Gorizia

Slovènia · Branik

Monestir Caserna